2. Debat

Hola a tothom!

El debat sobre la interculturalitat plantejat a partir d'un cas pràctic i que perfectament podia ser real es dividia en dues parts: per una banda, la tolerància o intolerància i l'aspecte racista o no racista d'uns jocs proposats per treballar aquesta interculturalitat a l'escola i, per altra banda l'actuació, més o menys intercultural, de dos professionals de l'educació.
Com a mestra, el cas proposat m'ha fet veure la importància del claustre de professors a l'hora d'abordar aquests temes que afecten a tota l'escola. Són temes que no es poden treballar de manera individual dins l'escola sinó que s'ha de fer de forma transversal entre tot el col.lectiu de mestres. La comunicació i el diàleg constant entre aquests han de ser les eines usades per no crear confusions i conflictes.

El debat m'ha fet veure la dificultat que suposa l'aplicació d'activitats educatives relacionades amb la immigració ja que hi ha encara una sensibilitat molt alta sobre aquest tema i, alhora, m'ha fet pensar sobre les possibles reaccions i comportaments de les diferents parts implicades en contextos escolars diferents (amb diferent percentatge d'escolaritat immigrada, amb diferent nivell social,...).

El format de debat permet reflexionar sobre diferents visions d'un mateix tema que potser un mateix no se les plantejaria si no entrés en contacte amb altres punts de vista. També permet relacionar aspectes de la teoria amb un cas pràctic d'una manera més profitosa. A més, ajuda a tenir més clars alguns conceptes dubtosos en quant al seu significat (pluriculturalitat, multiculturalitat, interculturalitat,...).

Conceptualment, m'he trobat amb la dificultat de classificar les orientacions i la manera de pensar de la Berta degut a la poca informació que se'ns donava sobre la seva motivació a l'hora d'actuar. Però entenc que aquesta ambigüitat justament provocava l'existència de múltiples suposicions per part dels companys/es que enriquien molt el debat.
Tècnicament, el fet de ser tanta gent treballant sobre el debat feia que, si per algun motiu algun dia no podia conectar-me, se m'acumulaven les aportacions dels companys/es fet que m'impedia poder reflexionar sobre totes les opinions de la manera que m'hauria agradat.

Per últim, penso que el debat, per mi personalment, ha estat molt profitós i, com que els debats són més o menys interessants i més o menys rics d'idees en funció de les aportacions que s'hi facin, vull donar les gràcies per la seva implicació a tots els companys/es.

Bona feina, fins aviat!!!

Inici

Aquest és el meu primer blog i per mi és una nova experiència; per tant, no tinc la capacitat de valorar les possibilitats que ens ofereix aquesta nova eina de comunicació i la seva utilitat. A priori, i sense tenir-ne massa coneixement, penso que ens pot ajudar a l'hora de portar a terme canvis d'impressions i valoracions de diferents temes de reflexió. A mesura que m'hi vagi familiaritzant, suposo que tindré un criteri més acurat de valoració de la seva utilitat.

Pel que fa a l'assignatura d'interculturalitat i educació crec que ha d'ajudar-nos a millorar la nostra actuació com a mestres i professionals de l'educació per tal de donar resposta a diferents situacions i conflictes que es poden donar en l'àmbit escolar intentant entendre les diferents posicions.

El fenòmen de la interculturalitat és cada més present en la nostra societat: fins ara les diferents onades immigratòries que s'havien rebut havien estat principalment vingudes de societats amb la mateixa cultura que la nostra mentre que actualment l'onada immigratòria prové majoritàriament de cultures diferents. Per tant, la feina dels mestres és educar els ciutadans del futur, tant els autòctons potenciant la tolerància i el respecte als nouvinguts com els immigrants potenciant la seva integració a la nova societat d'acollida.

A les escoles s'està treballant bastant el tema de la interculturalitat però tinc la sensació que encara estem a les basseroles i queda molt camí per còrrer ja que l'escola no pot ser un oasi enmig del desert i la implicació de les famílies i de tots els estaments de la societat es fa necessàriament imprescindible.

A reveure!

Sandra